No, no s'han espantat de cap fred que vingui de dins, ni de cap pluja de llàgrimes, les flors blanques del gessamí, han brollat somrients i han sabut enllaçar les seves veus amb calidesa. Sempre hi ha retorn. Ara l'una, ara l'altra, s'han anat obrint, com els mots quan flueixen... com els mots quan s'enllacen. I ha quedat trenada la xarxa, xarxa de flors, xarxa de mots i de somriures.
M'agrada molt la imatge de "com els mots quan flueixen... com els mots quan s'enllacen".
ResponEliminaAquesta xarxa trenada de somriures, de mots, de flors de gessamí s'adiu més amb el que pot fer-me sentir bé (parle de mi, cadascú és un món, com se sol dir) que no els colors estridents, que enlluernen i no produeixen caliu.
ResponEliminaDoncs a mi també em fa sentir bé, aquesta xarxa...
Elimina