La dimensió literària de les baies vermelles

Hi havia  un aspecte  en les  nostres  vides  que  tu  vas  anomenar  fa  molts anys   "la  dimensió  literària". Quan ho  vas  dir,  ja sabies  que  no era  ben bé  com ho vivia  jo  i   vas  afegir  "no per  això  menys  real".  I  jo  vaig  pensar  que  mentre per  a  tu també fos  real, no m'importava  massa  el nom que li donessis.  Era  bonic  tenir  una  dimensió  literària  que  fos  real  a la vegada.  

I  sí,  tenies  raó:  hi havia  una  dimensió  literària  que  jo volia  convertir  en realitat,  per empènyer  la  vida,  per anar  una mica  més  enllà.   En canvi  per  a  tu,  hi havia  un  dia  a dia,  una  manera  de fer i de sentir  que la  converties en literatura,  sense  més.   Com una descripció  simple  i conformista  al mateix  temps.   I  així,  a  vegades  podies donar una  empenteta  a les  nostres  coses i  a vegades les  aturaves,  sense  ni tant  sols adonar-te'n.  I allò  que  em semblava  més  estrany  de tot  és,  que  les  dues  coses t'anaven igual  de   bé.  Endavant, com si  volguessis  mossegar  una fruita molt  desitjada  i   endarrere,  com si  tinguessis  por  que en realitat fos  alguna mena de  baia  poc  comestible.